This site uses cookies.
Some of these cookies are essential to the operation of the site,
while others help to improve your experience by providing insights into how the site is being used.
For more information, please see the ProZ.com privacy policy.
Freelance translator and/or interpreter, Verified site user
Data security
This person has a SecurePRO™ card. Because this person is not a ProZ.com Plus subscriber, to view his or her SecurePRO™ card you must be a ProZ.com Business member or Plus subscriber.
Affiliations
This person is not affiliated with any business or Blue Board record at ProZ.com.
English to Catalan: Jane Goodall's speech - What separates us from chimpanzees General field: Social Sciences
Source text - English [...] But the point is that when I was first in Gombe in 1960 -- I remember so well, so vividly, as though it was yesterday -- the first time, when I was going through the vegetation, the chimpanzees were still running away from me, for the most part, although some were a little bit acclimatized -- and I saw this dark shape, hunched over a termite mound, and I peered with my binoculars.
It was, fortunately, one adult male whom I'd named David Greybeard -- and by the way, science at that time was telling me that I shouldn't name the chimps; they should all have numbers; that was more scientific.
Anyway, David Greybeard -- and I saw that he was picking little pieces of grass and using them to fish termites from their underground nest. And not only that -- he would sometimes pick a leafy twig and strip the leaves -- modifying an object to make it suitable for a specific purpose -- the beginning of tool-making.
The reason this was so exciting and such a breakthrough is at that time, it was thought that humans, and only humans, used and made tools. When I was at school, we were defined as man, the toolmaker. So that when Louis Leakey, my mentor, heard this news, he said, "Ah, we must now redefine 'man,' redefine 'tool,' or accept chimpanzees as humans."
(Laughter)
We now know that at Gombe alone, there are nine different ways in which chimpanzees use different objects for different purposes. Moreover, we know that in different parts of Africa, wherever chimps have been studied, there are completely different tool-using behaviors. And because it seems that these patterns are passed from one generation to the next, through observation, imitation and practice -- that is a definition of human culture.
What we find is that over these 40-odd years that I and others have been studying chimpanzees and the other great apes, and, as I say, other mammals with complex brains and social systems, we have found that after all, there isn't a sharp line dividing humans from the rest of the animal kingdom. It's a very wuzzy line. It's getting wuzzier all the time as we find animals doing things that we, in our arrogance, used to think was just human. [...]
Translation - Catalan […] Però el que importa és que la meva primera vegada a Gombe el 1960 (me'n recordo perfectament, com si fos ahir), la primera vegada, quan travessava la vegetació, la majoria dels ximpanzés encara s'allunyaven de mi tot i que alguns hi estaven una mica acostumats, i vaig veure aquesta forma fosca, inclinada sobre un termiter, i vaig observar-lo amb els binocles.
Era, per sort, un adult mascle que vaig anomenar David Greybeard i, per cert, la ciència en tot moment em deia que no hauria de posar-los noms; haurien de tenir números; era més científic.
Sigui com sigui, David Greybeard; i vaig veure que estava recollint petits trossets d'herba i els estava fent servir per atrapar termites del seu niu subterrani. I no només això: de vegades també agafava un branquilló, i li treia les fulles, modificant un objecte per adaptar-lo a un ús determinat: el principi de la fabricació d'eines.
Era tan emocionant i un descobriment tan important perquè en aquella època es creia que els humans, i només els humans, utilitzaven i fabricaven eines. Quan anava a l'escola, ens definíem com l'home, el que fabrica eines. Així, doncs, quan a Louis Leakey, el meu mentor, li va arribar la notícia, va dir: "Ah, ara he de redefinir 'home' i 'eina', o acceptar els ximpanzés com a humans."
(Rialles)
Ara sabem que només a Gombe hi ha nou maneres diferents en què els ximpanzés fan servir diversos objectes per a diversos usos. A més, sabem que en altres parts d'Àfrica, on s'han estudiat els ximpanzés, utilitzen les eines de maneres completament diferents. I com que sembla que aquests models de comportament es transmeten d'una generació a l'altra, a través de l'observació, la imitació i la pràctica, aquesta és la definició de la cultura humana.
El que descobrim és que durant aquests 40 anys que jo i altres persones hem estat estudiant els ximpanzés i els altres simis, i, com dic jo, altres mamífers amb cervells complexos i sistemes socials, hem descobert que al cap i a la fi no hi ha una línia clara que divideixi els humans de la resta del regne animal. És una línia molt borrosa. És cada cop més borrosa a mesura que trobem animals fent coses que nosaltres, en la nostra arrogància, pensàvem que eren només humanes. […]
French to Spanish: Discours de Kevin Finel - Ça donnerait quoi si on prennait des cours de cerveau General field: Social Sciences Detailed field: Psychology
Source text - French [..] On n'est pas des êtres rationnels. On est avant tout des êtres émotionnels. Prenez quelqu'un qui a une phobie par exemple. Quelqu'un qui a une phobie de l'avion, avant de monter dans un avion, vous pourriez pas exemple lui expliquer très sereinement que l'avion est le moyen de transport le plus sécurisé du monde.
(Rires)
Qu'il n'y a aucun risque à monter dans cet engin-là... Je pense qu'il vous regarderez avec encore plus de colère dans les yeux en vous disant : « Je sais bien. Ce n'est pas du tout ça, le problème. » La raison ne suffit pas. On n'arrive pas à canaliser nos émotions avec la raison. Au delà même des émotions et de ce genre d'émotions, on s'aperçoit que notre cerveau, la plupart du temps, a des fonctionnements qui ne sont pas tout à fait adaptés à notre vie sociale moderne. On pourrait prendre plein d'exemples de ça. On parlait du stress par exemple, mais le stress à la base est une bonne réaction.
Dans la nature, quand il fallait courir très vite, c'était très bien que le sang descende dans nos jambes et qu'on ait le réflexe de partir. Le problème, c'est que beaucoup de situations, un examen, un entretien d'embauche et autre, ne nous demandent pas vraiment de partir en courant.
(Rires)
La situation n'est plus tout à fait adaptée. Imaginez une petite route de campagne la nuit. Il y a un lapin qui traverse la route, et il a y une voiture qui arrive pleins phares. Pour ce lapin, il y a un réflexe qui est logique, parce que ça fait des centaines et des centaines de générations de lapins que a été mise au point une réaction très précise devant un prédateur : se figer.
(Rires)
Faire le mort. Sauf que ce lapin ne sait pas très bien ce qu'est une voiture. La voiture le renverse. C'est révoltant ! Mais ça veut simplement dire que c'est un fonctionnement archaïque. Alors heureusement, on pourrait rééduquer notre cerveau. On pourrait réapprendre de nouveaux fonctionnements, modifier nos perceptions, modifier nos réactions. Mais ça nous demanderait que quelqu'un nous apprenne comment ça fonctionne. [...]
Translation - Spanish [..] No somos seres racionales. Ante todo somos seres emocionales. Tomen a alguien con una fobia, por ejemplo. Alguien con fobia a volar, antes de subir a un avión, por ejemplo podrían explicarle con mucha calma que el avión es el medio de transporte más seguro del mundo.
(Risas)
Que no se corre ningún riesgo al subir a este artefacto... Creo que les miraría con todavía más rabia en los ojos diciéndoles: "Lo sé perfectamente. Ese no es el problema, en absoluto". La razón no basta. No logramos canalizar nuestras emociones con la razón. Más allá incluso de las emociones y de este tipo de emociones, nos damos cuenta de que nuestro cerebro, la mayor parte del tiempo, tiene funcionamientos que no se adaptan de ninguna manera a nuestra vida social moderna. Podríamos ver un montón de ejemplos. Hablábamos del estrés, por ejemplo, pero el estrés en el origen es una buena reacción.
En la naturaleza, cuando había que correr muy rápidamente, iba muy bien que la sangre nos bajase a las piernas y que tuviésemos el reflejo de largarnos. El problema es que muchas situaciones, en un examen, una entrevista de trabajo, etc. realmente no nos piden que nos vayamos corriendo.
(Risas)
La situación ya no se adapta de ninguna manera. Imaginen una pequeña carretera en el campo por la noche. Hay un conejo que cruza la carretera, y hay un coche que llega con las largas puestas. Para este conejo, hay un reflejo lógico, porque hace cientos y cientos de generaciones de conejos pusieron en marcha una reacción muy precisa frente a un depredador: paralizarse.
(Risas)
Hacerse el muerto. Salvo que este conejo no sabe muy bien qué es un coche. El coche lo atropella. ¡Es indignante! Pero simplemente significa que es un funcionamiento arcaico. Pero por suerte podríamos reeducar nuestro cerebro. Podríamos reaprender nuevos funcionamientos, modificar nuestras percepciones, modificar nuestras reacciones. Pero esto nos exigiría que alguien nos enseñara cómo funciona. [...]
More
Less
Translation education
Bachelor's degree - UAB
Experience
Years of experience: 12. Registered at ProZ.com: Jul 2014.
English to Catalan (UAB, verified) English to Spanish (UAB, verified) French to Catalan (UAB, verified) French to Spanish (UAB, verified) Catalan to Spanish (UAB, verified)
Spanish to Catalan (UAB, verified) Catalan (UAB, verified) English (Cambridge University (ESOL Examinations), verified)
Expertise 
[
